Segon diumenge d'Advent

Els signes de l’Advent

L’Advent és la preparació per a les solemnitats del Nadal i l’Epifania. I en aquesta preparació interior, demana també una preparació externa per tal que visquem millor aquest temps litúrgic.

Un primer signe és l’austeritat litúrgica: sabem que l’Advent no és un temps penitencial com la Quaresma, sinó un temps de preparació i espera joiosa. Per això tenim el color morat dels ornaments, que és un color més apaivagat en contrast al color blanc i clar que tindrem per Nadal. També és bo tenir una decoració més austera a l’església per tal que pel Nadal tot sigui ornamentat. En la litúrgia no cantem el Glòria, que és l’himne dels àngels a Betlem i que cantarem solemnement la nit de Nadal; si bé cantem l’al·leluia.

Un segon signe són els cants d’Advent, que només es canten aquest temps i que és bo tenir-los reservats per a aquest temps, per tal de prendre consciència que estem en l’Advent.

Font: http://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/el-temps-dadvent/els-signes-de-ladvent/

Vídeo Nadalenc

Us penjo un vídeo nadalenc per aquesta època d'Advent.

Vídeo nadalenc

1r Bon dia d'ADVENT.

DIJOUS, 1 DE DESEMBRE DE 2016    

Iniciem el temps d’Advent. L’Advent, com ja sabeu, són les 4 setmanes abans de Nadal.

Jesús neix el dia de Nadal i vol trobar a nens i grans que han entès quin és el sentit veritable d’aquests dies d’Advent. Ser bons companys, ajudar a casa, ser responsables amb els nostres deures, no ser rondinaires, portar alegria a casa...

El Nadal no només són regals, sinó que hem de saber recordar tots els nens refugiats, malalts, pobres... que no podran passar un bon Nadal.

Lectura de l’Evangeli Mt 24, 37-44

»Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Reflexió de la lectura:

No tanquem els ulls ni les oïdes a un món que sofreix i demana ajuda.

Senyor Jesús tu ens crides a obrir els ulls i a viure atents i centrats.

A vegades volem fer massa coses i no ens en sortim, som humans, som limitats però sí que tenim moltes ganes de fer les coses ben fetes.

Equip de Pastoral. IC-H 2016

La nostra cançó del curs 2016-'17

Com ja sabeu, aquest curs hem estrenat lema: Els immigrants et necessiten, implica't. Una cançó relacionada amb el lema l'hem trobada en l'àlbum Respira de "Els Pets". Aquesta cançó és un món, dues classes de persones.

El dia de la Immaculada, durant l'Eucaristia, la podrem escoltar. Si voleu veure el videoclip us deixem aquí l'enllaç. Ens a servirà també, en aquest temps d'Advent, per reflexionar i prendre consciència de les diferents vides de les persones i de la necessitat que tenen algunes de què els donem la mà.

Un món, dues classes de persones

Primer diumenge d'Advent

Què és l’Advent

Sentit

“Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del “dia del sol”. I entre els segles IV i VI a Hispània i les Gàl·lies va néixer l’Advent amb la intenció de ser una preparació per al Nadal, semblantment com la Quaresma envers la Pasqua. En un principi constava de sis diumenges, si bé foren reduïts als quatre actuals que coneixem. L’Advent no és solament preparar una vinguda passada de fa dos mil anys sinó també una vinguda constant, de cada dia, tot esperant la vinguda definitiva del Senyor. L’Advent és també el temps de Maria, la Mare de Déu, que amb el seu sí generós donà al món la Llum eterna, Jesucrist. Precisament, durant l’Advent celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, el dia 8 de desembre.

En la vida cristiana

L’Advent, com cada temps litúrgic, té una repercussió per a la nostra vida cristiana. Podríem destacar, almenys, cinc actituds de cara el temps d’Advent: l’esperança (malgrat les dificultats), preparar el camí del Senyor (disposar els nostres cors), la joia (de saber que Déu ens salva), la pregària (“Veniu, Senyor Jesús”) i la paciència (treballar constantment malgrat costi). Són actituds que ens ajuden a veure que hem de fer camí per tal d’anar construint el Regne de Déu que ell ens ha promès, mentre esperem la vinguda definitiva del Salvador. L’Advent ens ajuda a tenir una actitud d’esperança, de vetlla, de treballar cada dia preparant els camins del Senyor.

Font: http://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgics/el-temps-dadvent/que-es-ladvent/

Hem fet el cim!!!

Aquest matí alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de la nostra escola han pujat al cim del Matagalls. Col·locant al peu de l’altar el pessebre que la darrera setmana estava a porteria. Comencem així el temps d’Advent. 

Advent paraula provinent del llatí i que significa vinguda, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal.

Matagalls (fragment)

Jo vaig pujar-hi de bon matí,
l'herbada tendra del llarg camí
brollava perles de rosada;
quan les tocava festiu el sol
en l'avetosa el rossinyol
ses canticeles en començava.

Fent giragonses, i el mal content,
per la clotada fresós torrent
sentir-me feia sa cançó eterna;
mai de la vida podré oblidar
la matinada que vaig passar
trepant molsoses i altives penyes

A l'aspra cima de Matagalls
vaig arribar-me quan les dos valls
eren envoltades per la boirina;
el cor em saltava quan obirí
oberts els braços rebent-me a mi,
la creu sagrada que el lloc vigila.

Jacint Verdaguer, Poesia, 1 (p.1275-1276)

Reflexió-Pregària dijous 24 de novembre de 2016

Quan el mestre i els seus deixebles caminaven sense rumb per l’àrida sorra del desert, vam observar de lluny com se’ls apropava un grup de gent, no pas gaire nombrós i d’aspecte cansat.

Quan foren a la mateixa alçada, un d’ells es dirigí a un dels deixebles i li demanà aigua. El deixeble, dubtós, mirà el mestre i esperà el seu consentiment. Sorprenentment, el mestre negà amb el cap i continuà caminant.

El deixeble, aleshores, tornà a desar la cantimplora al sarró i continuà caminant darrere el mestre.

Un segon deixeble s’aturà, féu mitja volta i tornà allà on era el grup de gent. Tragué la cantimplora i esperà que tothom qui volgués en prengués aigua. Quan la hi tornaren, a poc a poc i orgullós del que havia fet, tornà al grup del mestre.

Sense deixar de caminar, el primer dels deixebles mirà el mestre i en veure que no en deia res s’hi adreçà tot demanant-li: -Mestre, t’han desobeït i no fas pas res? No eren pas pobres, no eren pas malalts, no eren pas repudiats ni refugiats ni exiliats.

Sense donar temps de respondre, el segon deixeble s’hi apropà i argumentà: -Era gent que necessitava aigua i la hi donada.

El mestre somrigué, mirà el primer dels deixebles i li digué: germà, quan et sortirà del cor ajudar algú, no necessitaràs pas mai l’aprovació de ningú.

Todas las personas son iguales