UNA DE GRANOTES
Va dir la granoteta ver-ampolla:
-
“La meva llengua és la més llarga de
totes” – i va
començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granoteta verd-lloro:
-
“Les meves potes són les més llargues de
totes” – i va
començar a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-poma:
-
“Els meus ulls són els més grans de
tots” – i va començar
a saltar intentant caçar mosques.
Va dir la granota verd-petroli:
-
Ei, doncs jo sóc la més llesta de totes”
– i va començar a
saltar intentant caçar mosques.
I allí estaven totes, saltant i saltant.
Però cap caçava res.
Totes? No, va quedar la granoteta
verd-aigua quieta, molt quieta. A ella no se li ocorria res a dir. I allí
estava, immòbil i callada, quan va passar una mosca just per davant seu. I, és
clar, la granoteta verd-aigua la va caçar i se la va menjar.
Així són les coses: si vols aconseguir
alguna cosa no presumeixis de poder guanyar-la, senzillament, guanya-la.
Que tingueu un bon dia!
