Bon dia,
Comencem amb la pregària del dijous.
Vet aquí que una vegada hi havia un ós rentador que vivia al bosc. El que més li agradava era gronxar-se penjat de la seva cua ratllada, divertir-se amb els seus amics fent tombarelles a la gespa i enfilar-se als arbres per contemplar la lluna.
Des de ben petit, l'ós rentador destacava per ser molt hàbil: a l'hora de recol·lectar, aconsegueix sempre la primera ametlla. Quan busquen un trèvol de quatre fulles, és el primer a trobar-ho. Jugant a imaginar formes als núvols, obté la millor puntuació.
L'ós rentador és quasi sempre el primer i molts el miren amb admiració. Quan això succeeix, la seva cua s'estarrufa d'orgull.
Amb el pas del temps, tots coneixen el seu major desig: l'ós rentador vol ser el primer! Entrena a contravent i a contracorrent per a ser l'animal més veloç del bosc. Practica amb els ulls tancats i amb la panxa plena, per a després vèncer els seus adversaris fàcilment, treballar intensament de sol a sol, per a convertir-se en el millor.
Un dia arriba al bosc una guineu que es fa amic ràpidament dels altres animals de la seva edat, mentre descansa a l'ombra d'un arbre, els hi explica històries increïbles.
"Més enllà del riu, es troba la immensitat del mar. Jo vaig ser el primer de la meva expedició en descobrir-ho... En una ocasió em vaig trobar amb el perillós tauró, famós per la seva mossegada letal. Mai un mamífer de terra havia viscut per explicar-ho."
Una d'aquestes tardes en què la guineu narrava les seves aventures, una ràfega de vent s'emporta el barret de l'esquirol i el tira a la zona més cabalosa del riu. Fiu! Sense pensar-ho, l'ós rentador es tira per agafar-lo. Però, la guineu té la mateixa idea, es tira com una fletxa i agafa el barret. L'ós rentador no ha aconseguit ser el primer i això no li ha agradat res.
Un altre dia després de la pluja, els animals es diverteixen saltant als bassals. L'ós rentador veu un d'enorme i corre per ser el primer a arribar a ell i fer un impressionant salt. No obstant això, la guineu també l'ha vist i salta de branca en branca amb tanta agilitat que l'avança. Quan l'ós rentador se n'adona, accelera la marxa nerviós, amb tanta mala sort que ensopega amb una pedra i cau a terra. Els animals esclaten de riure. L'ós rentador, brut i furiós, desapareix entre els arbres.
Des d'aleshores, l'ós rentador està brut i enfadat. Els seus amics intenten animar-lo, però l'ós rentador no els escolta. La guineu és massa hàbil per competir amb ella. Si no pot guanyar-la, prefereix quedar-se a un costat, trist i sol.
Amb l'arribada del bon temps, com cada any, els joves animals organitzen l'ascensió a la muntanya. Tots es posen d'acord i, durant tota la nit, planifiquen i organitzen com pujaran a la muntanya. L'ós rentador, normalment, hauria estat amb ells planificant-ho tot, però aquest any no, va seure sol i no va fer res.
El dia de l'ascens, l'ós rentador s'ha quedat al bosc, però no és l'únic, l'ànec està plorant al costat del riu. En veure'l, l'ós rentador s'hi aproxima:
- Què et passa ànec? Perquè no has anat amb els altres?
- Sempre sóc l'últim i tinc por de perdre'm com l'any passat.
- No ploris més. -diu l'ós rentador després de reflexionar- Jo t'acompanyaré i no et deixaré sol.
Els dos animals comencen la ruta. L'ós rentador mai havia pujat a la muntanya tan lentament, però per primera vegada, no l'importa.
- No és aquell el vell i solitari linx?
- Si, s'amaga entre les branques – li explica l'ànec que sap un munt de coses-. Cal mirar amb deteniment, ja que es camufla amb les fulles.
- Mai l'havia vist! -exclama l'ós rentador-. Quan passava per aquí les meves cames anaven tan ràpides que els meus ulls no els hi donava temps a fixar-se en res.
Al migdia van seure a dinar a la vora d'un llac amb cascada. Les papallones volaven per tot arreu mentre els ocells i les granotes cantaven. El sol brillava.
- Abans sempre dinava amb presses sense quasi aturar-me. Quin paradís m'estava perdent! – sospirà l'ós rentador.
Més tard es troben amb una tortuga que s'havia donat la volta i estava damunt de la seva closca angoixada picant de peus. Els dos amics, amb molt d’esforç, l'ajuden a girar-se. La tortuga els mira agraïts i segueix el seu camí, sense pressa.
Quan el sol comença a marxar, els dos amics encara no han fet cim i l'ànec es mostra molt cansat:
- No puc més, no puc més! -exclama-. Hauràs de continuar sense mi ós rentador.
- Vinga ànec, un últim esforç... queda poc!
- Ho sento, però no em veig capaç de seguir. Vés-hi que jo em quedo aquí!
I va començar a fer-se fosc. Molt lentament i amb molt d'esforç, l'ós rentador continua el seu ascens. Des del cim, tots els animals el miren sorpresos i el reben amb alegria, fent-li abraçades, com si fos un heroi. Per què sabeu qui portava a collibè? A L'ànec! Això sí que té mèrit!
L'ós rentador somriu amb emoció. No ser el primer té més avantatges dels que creia. Una d'elles és que sempre hi ha algú que t'espera i et rep amb una gran abraçada.
Amb aquest relat us vull fer reflexionar sobre el fet de ser excessivament competitius i voler ser els millors costi el que costi. Aquesta actitud provoca molt de patiment i no ens deixa gaudir del moment i de les coses que tenim.
Us convido a no perdre'ns en competitivitats absurdes que es porten a estar contínuament insatisfets sinó a viure l'aquí i l'ara intensament, gaudint del que tenim, parant atenció en les petites coses que succeeixen al nostre voltant, tot cuidant del nostre planeta i els nostres éssers estimats.
Que tingueu un bon dia!!
