dijous, 29 de novembre del 2018

Reflexió-Pregària dijous 29 de novembre

El mestre caminava per les dunes del desert i, en fer-se fosc, com les nits desèrtiques són de molt de fred, demanà als seus deixebles si cap d’ells no tindria pas una flassada a deixar-li.

Com que cap d’ells no en tenia, amb resignació va començar a obrir el sarró per agafar la bandera que duien. En aquell moment, va veure que s’hi apropava algú que en veure la situació li n’oferí la seva.

En veure això, un dels deixebles s’hi posà enmig tot cridant que mai no permetria pas que el Mestre cobrís el seu cos amb aquella bandera enemiga de la seva.

I mentre el deixeble i el visitant discutien quina de les banderes era millor, el Mestre n’agafà totes dues, que fan més gruix, i començà a dormir.

Trapos

diumenge, 11 de novembre del 2018

Reflexió-Pregària dijous 25 d'octubre


Bon dia.

Ja fa unes quantes setmanes que tots estem presenciant unes terribles inundacions provocades pel canvi climàtic. Alguns dels llocs més afectats ha estat Sant Llorenç, un poble de Mallorca i al sud de França, i fa pocs dies al sud de Catalunya, Castelló i a Màlaga. Desgraciadament, aquests fets continuaran passant els pròxims dies sobretot a la zona del Mediterrani.

Malauradament, molta gent com el nen Arthur de 5 anys i la seva mare, van ser víctimes mortals d’aquest terrible fenomen. El motiu de la nostra pregària d’avui és donar les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que es van desplaçar fins a Sant Llorenç i a totes les zones afectades per ajudar en la recerca dels desapareguts i per ajudar totes les famílies afectades.

Preguem per totes aquelles persones que ja no es troben entre nosaltres i donem gràcies per aquelles bones persones que estan fent tot el possible per treure l’aigua de les cases inundades i també donem gràcies als serveis de rescat que ajuden dia i nit sense descans.

Que tingueu un molt bon dia.

Turning Tables - Adele


Reflexió-Pregària feta per: Yasmín García i Laura Rodríguez, 1r Batxillerat.

dijous, 8 de novembre del 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS 8 DE NOVEMBRE 2018


La nou d’or


Principio del formulario
Hi havia una vegada una nena de nom Maria, que tenia els cabells negres com la nit. La bella Maria agradava de passejar pel bosc i conversar amb els animals. Cert dia, va trobar en el sòl una nou d'or.
“Un moment, nena. Retorna'm aquesta nou, doncs em pertany a mi i ningú més”. En buscar el lloc d'on provenia la veu, la nena va descobrir un petit follet que agitava els seus braços des de les branques d'un arbre.
El follet vestia de capell verd i sabatilles carmelites i punxegudes. Els seus ulls verds i grans miraven a la nena fixament mentre repetia una vegada i una altra: “Vinga, t'he dit que em tornis aquesta nou d'or que és meva, nena”.
“Te la donaré si em contestes quants plecs té aquesta nou en la seva pell. Si falles, la vendré i ajudaré als nens pobres que no tenen gens que menjar”, va contestar la valenta nena enfrontant la mirada del follet. “Mil i un plecs” va contestar la criatura màgica fregant-se les mans.
La petita Maria, no va tenir llavors més remei que comptar els plecs de la nou, i efectivament, el follet no s'havia equivocat. Mil i una arrugues exactes, tenia aquella nou d'or. Amb llàgrimes als ulls, la Maria la va lliurar al follet, qui en veure-la tan afligida, va estovar el seu cor i li va dir: “Queda-te-la, noble noia, perquè no hi ha res tan bell com ajudar als altres”.
I així va ser com la Maria va poder tornar a casa amb la nou d'or, a alimentar els pobres de la ciutat i proveir-los d'abrics per protegir-se del cru hivern. Des de llavors, tots van començar a anomenar-la tendrament “Nou d'Or”, doncs els nens bondadosos sempre guanyen el favor i l'afecte de les persones.