diumenge, 24 d’abril del 2016

Reflexió-Pregària dijous 21 abril 2016


La vida i els llibres

Us imagineu una vida sense llibres?

Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria.

Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…, amb el cervell en blanc, ben buit?

No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res.

Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els trasplantaments de cor...

Els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules, les paraules que encenen la nostra imaginació. El cavaller Don Quixot, la parella d’enamorats Romeu i Julieta, Astèrix i Obelix, Superman, King Kong, Pinotxo, Manelic, Harry Potter, les Tres Bessones, Peter Pan, en Pitus i el seu zoo, el cavaller Tirant lo Blanc, Mafalda, els Hobbits, E.T., Bart Simpson, Ulisses, Indiana Jones, Heidi, els Barrufets, Tarzan,... i milers d’altres personatges, que no han existit mai, però que ens semblen reals i vius gràcies a la imaginació, gràcies als llibres.

La gent que no llegeix, que no té llibres, no pot tenir aquests personatges vius als cervell, ni pot gaudir de les seves aventures, ni riure amb els seus acudits, ni emocionar-se amb les seves desgràcies, ni viure les seves vides.

La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i per això té més experiències, més emocions, més vides.

La lectura ens dóna l’aliment que fa viure el cervell: les paraules, els signes, les idees, el pensament. Som humans perquè tenim paraules i podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. Com més paraules tenim, més humans som. Us imagineu que no poguéssim dir a ningú allò que ens passa? Les penes o les alegries que se’ns queden a dintre i no podem expressar per manca de paraules o per la dificultat de trobar les paraules exactes, genuïnes, ens fan mal per dins, com un tumor que es va engreixant i mata.

Les paraules, la literatura, ens netegen, ens purifiquen, ens salven. Llegir i parlar ens dóna felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera. Les paraules, la lectura, a més, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem allò que busquem.  Les persones que llegeixen i tenen moltes paraules al cap són més  ordenades, més sanes, més felices.
I els que no llegeixen, solen tenir el cap més esbarriat, els pensaments més confosos i equivocats, i els costa molt més expressar-se.

Per això hi ha gent que s’ocupa de les paraules, de guardar-les, de corregir els erros, de polir-les, etcètera, com els escriptors, els editors, els professors, els bibliotecaris, els actors i les actrius, els periodistes... i molts d’altres, i la feina de tots és estimar-les, les paraules, i estimar els llibres que les combinen per explicar històries  o per jugar i fer-les cantar, com una música, en poesies.




dilluns, 18 d’abril del 2016

CURSA SOLIDÀRIA

III CURSA SOLIDÀRIA , 15 D'ABRIL DE 2016

El divendres passat, dia 15 d'abril, va tenir lloc la III cursa solidària de la Immaculada, al Turó de la Peira.
Enguany, la recaptació de la venda de 140 dorsals es destinarà a rehabilitar l'escola  de Kinshasa,  a la República Democràtica del Congo.
Un any més, l'empatia i cooperació cap els més febles es posa de manifest amb tots qui fem i som la Immaculada. Gràcies per la vostra participació. 

Equip de Pastoral.




 

dijous, 14 d’abril del 2016

Reflexió-Pregària dijous 14 abril 2016

El bitllet de 50 euros

En Pau, amb el rostre abatut per la tristesa, es reuneix amb la seva amiga Laura en un bar per prendre un cafè. Deprimit, va descarregar en ella la seva angoixa ... que si el treball, que si els diners, que la relació amb la parella, que la seva vocació! ... Tot semblava que li anés malament. Tot d’una, la Laura fica la mà a la bossa i en treu un bitllet de 50 euros i li diu: “El vols, aquest bitllet?”

En Pau, tot confós, li va contestar: “És clar, Laura ... són 50 euros, ¿qui no els voldria?” Aleshores, la Laura va agafar el bitllet amb un dels seus punys i el va arrugar fins a convertir-lo en una petita bola. Mostrant-li la piloteta al Pau, li va tornar a preguntar: “I ara, ¿també el vols?” “Laura, no sé què pretens amb això, però segueixen essent 50 euros. És clar que els agafaré, si me’ls dónes”.
Resultat d'imatges de billete de 50 euros arrugado
La Laura va desdoblegar el bitllet rebregat, el va llençar al terra i el va trepitjar amb el peu, recollint-lo ben brut i marcat. “El vols encara?” “Mira, Laura, segueixo sense entendre on vols anar a parar, però encara segueix essent un bitllet de 50 euros, i mentre no el trenquis, conserva el seu valor ...”

“Pau, cal que et donis compte que tot i que sovint les coses no et surtin com tu vols, malgrat la vida et rebregui o et trepitgi, segueixes essent tan valuós com ho has estat sempre ... El que cal que et preguntis és quant vals realment i no com n’estàs de desfet en un moment donat.”

En Pau es quedà mirant la Laura sense saber què dir, mentre l’impacte del missatge anava calant profundament en el seu cap. 

La Laura va posar el bitllet rebregat en el seu cantó de la taula. i amb un somriure de complicitat va afegir: “Té, guarda’l, per tal que et recordis d’això quan et sentis malament ... però em deus un bitllet nou de 50 euros per poder-lo usar amb un altre amic que el necessiti.” Li va fer un petó a la galta i se'n anà cap a la porta. 

En Pau tornà a mirar el bitllet, va somriure, el va guardar i amb renovada energia cridà el cambrer per pagar el compte ...