divendres, 28 d’octubre de 2022

Reflexió-Pregària dijous 27 octubre 2022

 

EL VALOR D’UN SOMRIURE

 

Tots saben que una paraula, un gest, una actitud que arriba a l’ànima, i ens ajudi a riure o motivi un somriure mesurat, obert i relaxant, pot aixecar un ànim decaigut, fer remuntar una hora baixa o bé oferir nous horitzons. L’Evangeli ens parla de l’alegria.

És el llenguatge millor per donar la benvinguda, per començar una conversa o solucionar un problema.

D’aquí ve que oferim 10 raons per un somriure:

  1. Donar un somriure no costa res o molt poc, en canvi, pot ajudar molt.
  2. Un somriure mai empobreix el qui el dona, en canvi, pot ajudar molt.
  3. Un somriure vol tenir una curta durada, però el seu record vol perdurar tota una vida; un somriure és fugaç, però els seus efectes perduren anys.
  4. Algú ha manifestat que el somriure no sembla complir cap pronòstic fisiològic, llevat d’exercitar els muscles facials; però somriure per fora, quan estem desentonats, crispats, tensos per dins, és contribuir a la pròpia bellesa interior i oferir serenitat, amistat, pau als nostres interlocutors.
  5. Somriure és la capacitat espiritual que té la persona per sortir d’ella mateixa, per no garrotar-se en situacions difícils i donar la mà a qui té necessitat.
  6. S’ha dit que no hi ha ningú tan ric que pugui viure sense un somriure ni ningú tan pobre que no el pugui donar.
  7. Un somriure pot alleujar una pena, pot ajudar a refer-nos i a oferir consol.
  8. Un somriure té ja tot el seu valor des del moment que es comença a donar.
  9. Sí creus que un somriure no aporta res, sigues generós i ofereix el teu, perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure com el que no sap somriure.
  10. Un dels drets de l’ésser humà és el dret a poder somriure.

dijous, 20 d’octubre de 2022

Reflexió-Pregària 20 octubre 20222


La mayor libertad

 

Cuando me siento más libre es cuando decido. Cuando me decido a amar. Cuando a pesar del enfado, del cansancio, del dolor, del mal humor, de la mala suerte, de la injusticia, a pesar de todo, escojo amar, entregarme.

 

Muchas veces somos esclavos del momento, de las circunstancias que nos atrapan, nos molestan, y nos hacen cobardes o indiferentes. Ahí no me siento libre: me siento atrapada, prisionera. De mis emociones, de mis apetencias, de mis instintos, de todo. Me siento separada de lo que me hace libre como persona. Alejada de mi voluntad, de mi capacidad de amar.

 

Sé que el amor me da alas. Me libera de esa aparente comodidad que es mi egoísmo y que nos deja tan vacíos. Y tan oscuros. Porque amar es luz. Es un gusto agridulce. Pues el primer paso puede costar —y mucho—. Es humildad muchas veces. Pedir perdón el primero, dar ese paso agigantado. Es ceder y no ceder. Es corregir con cariño, aunque cueste. Es tener paciencia, ¡santa paciencia!, y dar al otro el primer trago y el último.

 

Es observar sin ser visto, mirar a los ojos, ver la necesidad de los demás antes que la nuestra. Es ofrecer una sonrisa, aunque casi no nos queden sonrisas disponibles. Es cancelar un plan para hacer compañía al que lo está pasando mal, dar cobijo al perdido, tener compasión del abandonado… Y tantas y tantas cosas más.


Queen “Heaven For Everyone”