dimecres, 3 d’octubre de 2018

Dia d'Emilie.3 octubre 2018


Els dies de platja, piscina, muntanya, lleure... mica en mica els hem anat deixant enrere per iniciar el nou curs escolar. Noves il·lusions, somnis i anhels davant les expectatives que ens oferirà el nou curs.
I avui, com cada 3 d’octubre, torna a ser el Dia d’Emilie. Un dia molt important per a la nostra escola i pels qui en formem part.
Recordem a la nostra fundadora, Emilie de Villeneuve. Recordem la seva obra. Recordem la seva implicació cap als més desfavorits. I, no oblidem, el seu cor de mare. Un cor que encara avui batega, que sent i s’emociona generació rere generació.
Estrenem nou curs i, també, un nou lema que de ben segur ens farem ben nostre: Ets important! Sumem! Curs a curs hem demostrat ser persones implicades i responsables. Sempre ens preocupa i estem atents a tot el que passa al nostre voltant.
Tots i totes som importants i sumem quan treballem en equip. Cadascú ha de lluitar per a un món millor, però sense els altres és impossible. Sumar esforços multiplica els resultats.
Depenem de cadascú de nosaltres. Som més necessaris que mai. El compromís ens fa créixer. Som persones amb cor i estima. Junts som imparables. Sumem esforços, avancem tots junts. Tots i totes som importants i aprenem els uns dels altres.

Bon dia d’Emilie!!


Equip de Pastoral. IC-H

dijous, 14 de juny de 2018

EL BON DIA, DIJOUS 14 DE JUNY DE 2018


El conte del Colibrí

Conten els guaranís que un dia hi va haver un enorme incendi a la selva. Tots els animals fugien espaordits, doncs era un foc terrible. Tot d'una, el jaguar va veure passar sobre el seu cap al colibrí ... en direcció contrària, és a dir, cap al foc. Li va estranyar en gran manera, però no va voler aturar-se.
A l'instant, el va veure passar de nou, aquesta vegada en la seva mateixa direcció. Va poder observar aquest anar i venir repetides vegades, fins que va decidir preguntar a l’ocellet, ja que li semblava un comportament un tant estrafolari:
Què fas colibrí ?, li va preguntar.
Vaig al llac -va respondre l’ocell– agafo aigua amb el bec i la llenço en el foc per apagar l'incendi.
El jaguar va somriure.
Estàs boig? - li va dir. Creus que així aconseguiràs apagar el foc amb el teu petit bec?
Tu sol?
Bé- va respondre, el colibrí- jo faig la meva part ...
I després de dir això, va marxar a buscar més aigua al llac.
Sigues protagonista, i posa't en marxa. Siguis colibrí i convida a tots els teus companys a treballar en equip i vessar totes les gotes d'aigua que pugueu...
Tu també pots contribuir i fer la teva petita part. Tu també pots ajudar a construir un món millor i a influenciar l'ambient on vius!
Que tingueu un molt bon dia!!

dilluns, 28 de maig de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS, 24 de maig


Pregària del dijous 24 de maig de 2018

Els nens i nenes de tercer us volen explicar algunes coses que han après el segon trimestre. Us diran què ha de passar per  a viure plenament.



1. Si quan m’aixeco al matí veig en el nou dia una oportunitat per a gaudir.

2. Si estimo i aprecio la meva família com el regal que són.

3. Si gaudeixo del meu esmorzar sabent que és un àpat del que molta gent no pot gaudir.

4. Si penso sols en el present, sense deixar que el passat i el futur m’ocupin els pensaments.

5. Si em deixo estimar.

6. Si estimo.

7. Si m’accepto tal com sóc, i valoro positivament les meves virtuts.

8. Si no espero res a canvi de donar.

9. Si no abuso de ningú i soc humil.

10. Si crec i confio en mi mateix.


dilluns, 14 de maig de 2018

Reflexió-pregària dijous 10 de maig 2018


Estem acabant un curs que ha tingut per lema “Els refugiats et necessiten, implica’t”.
Aquests dies es commemoren 73 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial, una data que va marcar l’inici de la Pau a Europa però no a moltes part del món on, encara avui, hi ha guerres i conflictes generalitzats. De fet, cada dia milers de persones intenten arribar a casa nostra fugint de la guerra, la fam, les catàstrofes i no podem mirar cap a un altre costat.
Per això, avui, volem compartir amb vosaltres les paraules que el Papa Francesc va dir a l’illa de Lesbos quan va anar a compartir amb els refugiats la seva realitat.
Digué el Papa Francesc:
“Déu va crear la humanitat per ser una família; quan un dels nostres germans i germanes pateix, tots estem afectats. Tots sabem per experiència amb quina facilitat alguns ignoren els patiments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat. Però també som conscients que aquestes crisis poden despertar el millor de nosaltres. (...)
Aquest és el missatge que us vull deixar avui: No perdeu l'esperança! El major do que ens podem oferir és l'amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre'ns, una paraula d'alè, una oració. (...)
A nosaltres, els cristians, ens agrada explicar l'episodi del Bon Samarità, un foraster que va veure un home en necessitat i immediatament es va aturar per ajudar-lo. Tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha distingit al llarg de la història.
"Només qui serveix amb amor construeix la pau"

dijous, 10 de maig de 2018

El Bon dia del dijous 3 de maig de 2018



EL SOL I EL VENT


El Sol i el Vent discutien per veure quin del dos era el més fort.
La discussió era molt llarga perquè cap dels dos volia donar-li la raó a l’altre. Cadascú tenia molt clar que ell era el més fort.
Llavors van veure a un home que anava caminant per un camí i van acordar en provar les seves forces amb ell. Guanyaria aquell que aconseguís treure-li la capa que portava posada.
- Ara veuràs- li va dir el Vent al Sol- bufaré tan fort sobre aquest home que li treure la seva capa d’un cop.
I va començar a bufar i a bufar. Però cada cop que bufava l’home s’agafava més fort la capa i continuava caminant.
El Vent es va enfadar molt i llavors va portar una tempesta de pluja i neu i encara bufava més fort. Però l’home no es va aturar i cada cop s’aferrava més fort a la seva capa.
El Vent, finalment, es va rendir i va comprendre que per més que bufés no era possible arrencar-li la capa.
Llavors li va tocar el torn al Sol. El Sol va somriure i lentament va sortir d’entre els núvols que havia portat el vent. I va començar a escalfar suaument. L’home va somriure també i encantat amb la caloreta que estava sentint es va treure la capa mullada i la va deixar al costat del camí.
Llavors el Sol li va dir al Vent:
- Com hauràs pogut comprovar s’aconsegueix més amb la bondat que amb la violència.

Quantes vegades nosaltres actuem com el vent: amb violència, agressivitat, crits, insults... per aconseguir el que volem. I no ens adonem que així no aconseguim res, només fer mal a l’altre.
Un somriure, una paraula afectuosa, una carícia... té molta més força i ajuda a fer un mon millor.
Tant de bo tots siguem com el Sol!

Que passeu un molt bon dia!!!

dijous, 26 d’abril de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS, 26 D'ABRIL


Una vegada hi havia dos germans que van anar al circ, el Miquel i l'Ayita. Tot just arribar, es van quedar fascinats per les llums de colors i l'olor de cotó que sucre que es respirava a l’entrada.
Seguidament, van al·lucinar amb la valentia de l'equilibrista quan passava caminant per un cable que gairebé NO es veia perquè estava molt lluny i van riure moltíssim amb l'alegria del pallasso. Així i tot, el número que més els va sorprendre va ser el de l'elefant. L'enorme elefant amb la seva gran mida, pes i força va fer que quedessin ben bocabadats.
En acabar l'espectacle, van passar per davant del gran i majestuós elefant el qual es trobava cordat a una llarga cadena metàl·lica que al seu torn estava agafada a una estaca. Aquesta estaca feta de fusta era ben petita, gairebé minúscula, i, la part de estava soterrada era d'uns pocs centímetres. Així, tot i que la cadena fos grossa i poderosa, semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat d'aquella petita fusta i fugir. El misteri va captar l'atenció d'en Miquel i l'Ayita que es van començar a preguntar perquè no s'escapava. Com ambdós tenien 4 anys,  encara confiaven en la saviesa dels adults i van preguntar als seus pares, els seus tiets, inclús, a la seva senyoreta del col·legi Immaculada Concepció d'Horta.
Uns van contestar que l'animal no s'escapava perquè estava ensinistrat. Aleshores en Miquel va fer una pregunta obvia: Si està ensinistrat perquè el corden? I no recorda haver rebut una resposta coherent...
Passats uns anys, van descobrir que, per sort, alguna persona molt sabia havia trobat una resposta. L'elefant del circ no escapa perquè ha estat cordat a una fusta semblant a aquesta, però molt més gran, des que era petit. El van cordar tot just acabat de néixer i l'indefens animal va tirar i tirar, i tirar nit i dia, tractant d'escapar. Però, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella fusta SI que era massa gran per ell. Quan ja no podia més, esclatava a plorar i s'adormia esgotat, amb les llàgrimes als ulls. L'endemà ho tornava a intentar, i el següent, i el següent... Fins que, un dia, un dia terrible per la seva història, l'animal va acceptar que no podia i es va resignar al seu destí. Així que l'enorme animal que veiem al circ no escapa, perquè CREU QUE NO POT. Té gravat en la memòria la impotència que va sentir els dies següents al seu naixement i MAI, MAI, MAI MÉS ho ha tornat a intentar....

Crec que tots som una mica com l'elefant de circ: vivim pensant de "no podem", simplement, perquè quan érem petits, ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Vam fer el mateix que l'elefant, gravant a la nostra memòria: no puc i MAI podré. Així que crec que no hem de deixar d'intentar aconseguir les coses que realment volem, d'esforçar-nos, ja que un dia el nostres esforços seran recompensats.


dijous, 19 d’abril de 2018

EL BON DIA DEL DIJOUS 19 D’ABRIL


EL BON DIA DEL DIJOUS 19 D’ABRIL

Motivació
Un pagès ancià tenia varis fills joves que es portaven malament entre si, sense que fossin suficients per arreglar els consells dels seus pares. Un dia els va convocar a tots i manant portar una porció de vares, i fent-les un feix, els va preguntar quin d’ells s’atrevia a trencar-lo. Un darrere l’altre tots es van esforçar per aconseguir-ho, però cap va poder aconseguir-ho. Llavors el pare va desfer el feix i prenent les vares una a una els va mostrar com de fàcilment es partien, i de seguida els va dir: -D’ aquesta manera, fills meus, si esteu tots units ningú podrà vèncer-vos, però si esteu dividits i enemistats el primer que vulgui fer-vos mal us perdrà.

Pregària
La classe unida, mai serà vençuda. I no obstant això, quant ens agrada barallar-nos, discutir, anar cadascun al seu aire.
Senyor, que comprenguem la lliçó d’aquest matí i siguem homes i dones d’unitat. Uneix tu, Senyor, el Nord i el Sud, perquè acabin les diferències.