dilluns, 22 de novembre del 2021

Reflexió-Pregària 18 novembre 2021

Mai no és prou tard…..

Per estimar per sobre de tot,

estima a tot i a tots.

No tanquis els ulls a la brutícia del món, pots fer molt.

No ignoris la fam,

oblida les bombes,

però abans, fes alguna cosa per combatre-les

encara que no ets sentis capaç.

Mai no és prou tard.......

Per trobar allò que hi ha de bo en tot i tots.

no facis dels defectes una distància,

i sí, una aproximació.

Les persones que conreen reconciliació,

no marginen, ni jutgen, ni condemnen a ningú,

utilitzen un llenguatge pacificador,

no necessiten destacar.

Generen la pau en el seu interior i en l’ambient que els envolta.

Solament qui està en pau i harmonia amb sí mateix, pot construir la pau pels altres.

Mai no és prou tard......

Per donar la mà a qui ho necessita i

regalar un somriure en un moment concret,

els bons amics sempre hi són

Mai no és prou tard......

Per retrobar-nos amb algú que vol fer-nos millors persones,

més humanes i més felices.

Sempre és un bon moment per estimar, per ser feliç i agrair tot allò que tenim

Mai no és prou tard......


Manuel Carrasco, Qué bonito es querer

dijous, 11 de novembre del 2021

EL BON DIA DEL DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE

 Vet aquí que una vegada hi havia una història d'una llebre i una tortuga, la llebre era ràpida i descarada, la tortuga més lenta i sabia, diuen que la tortuga va guanyar a la llebre, encara que alguns pensen que la llebre es va deixar guanyar. Qui sap, però el que ningú sap avui en dia és perquè a la llebre i a la tortuga els agrada tant jugar juntes a llebres i tortugues.

Els bons amics són com les estrelles, no sempre es veuen, però saps que sempre hi són.

Un amic és quan caus i t'ajuda a aixecar-te, quan estàs trist i et fa una abraçada, quan tens dubtes i et diu: Tu pots.

Diuen que qui té un amic té un tresor.

Que tingueu un bon dia llebres i tortugues.


CANÇÓ


divendres, 5 de novembre del 2021

Reflexió-Pregària 4 novembre 2021

Bon dia, comencem la pregària del matí.

A vegades, com a individus, hauríem d’aturar-nos i plantejar-nos preguntes com: Sóc realment tolerant? Sé respectar els altres? Estic acostumat a la diversitat? Els meus actes són coherents amb els meus pensaments o per contra el meu entorn m’impedeix d’actuar com realment m’agradaria?

La tolerància ens ve donada per una ment oberta a tot tipus de persones i col·lectius presents a la nostra societat, relacionant-nos i educant-nos en la diversitat i el respecte. Una ment oberta que ens permet ser inclusius amb les idees, preferències, formes de pensament o comportaments diferents dels nostres.

Hi ha alguns joves, i no tan joves, que no respecten els col·lectius de la societat amb qui no comparteixen el color de pell, l’orientació sexual o la religió..., defensen que rebutjar part de la societat és acceptable perquè s’ha de respectar tota llibertat d’expressió. Però, en aquest cas, caldria que aquestes persones entenguessin que no podem parlar de llibertat d’expressió perquè no està basada en el respecte cap a l’altre: tolerar és respectar la diferència.

Cada nou dia és una oportunitat més d'aprenentatge i evolució. Tots podem reeducar-nos i millorar, però si preferim estancar-nos en el passat, és quan fallem com a societat. Escolta aquells que et diuen que potser el teu pensament no és del tot propi d’una persona tolerant. Entén que si volen que canviïs, és perquè desitgen el millor per tu, si ho intentes, et convertiràs en una versió millorada de tu mateix. Entén que aquest canvi no només és per tu, sinó per a totes aquelles persones que es poden haver sentit ofeses pels teus comentaris excloents; recorda que la culpa no és seva per haver-se ofès sinó teva per haver pronunciat discursos irrespectuosos. Per tant, no hauríem de considerar com a correcte o com a criteri igualment respectable que certes persones n’oprimeixin d’altres. Un clar exemple d’aquesta opressió és el que pateixen moltes dones diàriament per part de les seves parelles, exparelles i societat en general.

Volem deixar clar, en acabar aquesta pregària, que no tolerem cap tipus de violència contra ningú. A més, avui especialment volem dedicar aquesta reflexió a totes les dones víctimes de la violència de gènere i, concretament, a la noia de 16 anys que la nit de Tots Sants va ser brutalment agredida i violada quan s’adreçava a l’estació de ferrocarrils d’Igualada, després de sortir de la discoteca. Desitgem que es recuperi aviat i es faci justícia amb els agressors.

Amb la violència, tolerància zero.

Que tingueu un bon dia!

Anna G. i Diego M.

4t ESO

https://www.youtube.com/watch?v=fdloMnfChwk


dijous, 28 d’octubre del 2021

EL BON DIA DEL DIJOUS, 28 D'OCTUBRE 2021

 LA PAPALLONA BLAVA

Hi havia un home que vivia amb les seves dues filles curioses i intel.ligents. Les nenes sempre feien moltes preguntes. A algunes, ell sabia respondre, a altres no. Com pretenia oferir-los la millor educació, envià les nenes de vacances amb un savi que vivia a l'altre costat de la muntanya. El savi sempre contestava a totes les preguntes sense tan sols dubtar. Impacients amb el savi, les nenes van decidir inventar una pregunta que ell no sabés respondre. Aleshores, una d'elles va aparèixer amb una bonica papallona blava que faria servir per tal d'enganyar el savi.

-"Què vas a fer?" , va preguntar la germana.

-"Amagaré la papallona a les meves mans i preguntaré al savi si està viva o morta. Si ell diu que està morta, obriré les meues mans i la deixaré volar. Si diu que està viva, l'aixafaré. I així, sigui el què sigui el que respongui, serà una resposta equivocada"

Les dues nenes van anar en busca del savi, que estava meditant i quan el van trovar van dir-li:

-" Tinc aquí una papallona blava. Diga'm, savi, està viva o morta?

Molt calmadament el savi somrigué i respongué: "Depén de tu... Ella és a les teves mans".

REFLEXIONEM….. Així és la nostra vida i el nostre futur. No hem de culpar a ningú quan alguna cosa falla: som nosaltres els responsables d’allò que aconseguin o no. La nostra vida està en les nostres mans, com la papallona blava. Ens toca a nosaltres triar què fer.

dijous, 20 de maig del 2021

Reflexió-Pregària 20 de maig 2021

La bondad es una cadena de oro que nos enlaza a todos.

Dicen que la bondad es la única inversión que nunca falla. Es decir, que sembrar buenos actos revierte en un beneficio universal, pues digamos que hacemos florecer los corazones que tocamos con ella. De este modo, especialistas en el tema como David Keltner, profesor de la Universidad de Berkeley, Estados Unidos nos señala algo importante.

 

·      Como director del “Centro para la investigación de la bondad” señala que los valores que vertebran nuestras sociedades modernas, a veces, derriban por completo nuestra tendencia natural hacia la compasión o la bondad.

 

·         Cuidar de esta dimensión garantiza no solo crear civilizaciones más respetuosas. Sino que, además, estudios como los llevados a cabo por el doctor en neuropsicología, Richard Davidson, de la Universidad de Madison (Wisconsin), la clave del auténtico bienestar es practicar la bondad.

 

En este sentido, tenemos que evitar aquellas actitudes que justifican que no movamos ni un dedo por los demás pensando que otro que venga detrás lo hará. Recordemos que el mundo se hunde con la maldad y se eleva con la bondad.

Dicho de otra manera, la bondad es la expresión madura de la experiencia humana que pone el énfasis en el beneficio mutuo. Es decir, es el fiel reflejo de un corazón educado y emocionalmente inteligente que todos deseamos poseer.

https://www.youtu.com/watch?v=l6KUpXtTYQk

divendres, 14 de maig del 2021

Reflexió-Pregària dijous 6 de maig

 L’objecte sense el qual no podria viure...

Pels volts de Sant Jordi, sentim la paraula “llibre” a tot arreu: a la televisió, als diaris, a les revistes i, fins i tot, a les xarxes socials. Per Sant Jordi, les llibreries surten al carrer, recomanant llibres i donant visibilitat a la lectura, però els llibres es venen i es poden llegir tot l’any. Us imagineu un món sense llibres?

En l’àmbit personal, la meva vida sense llibres seria molt trista perquè sentiria que em falta alguna cosa, tindria un sentiment de buit al meu cor, perquè encara que sembli una bogeria, per mi els llibres són molt importants a la vida. Quan estic malament, quan estic contenta, no importen els meus sentiments perquè quan llegeixo sempre em sento millor. Quan llegeixo és com si sortís del món, com si viatgés a un altre univers. Quan llegeixo sento que estic dintre dels llibres: en mons de fantasia, on els éssers mitològics i la màgia existeixen, on puc viure les històries que jo vulgui. També m’encanten els llibres perquè aprenc coses noves pel meu compte, cosa que si no hi hagués llibres, no podria fer.

En l’àmbit general, si els llibres no existissin, el que aprengués seria perquè la gent ho explica oralment, per tant, les escoles i tot en general canviarien bastant. Tampoc coneixeríem res del passat, perquè tots els escrits antics que tenim avui dia no existirien, bé, potser alguna cosa coneixeríem per dibuixos o objectes, però no tantes com sabem avui dia.

En conclusió, la meva vida sense llibres seria molt diferent perquè tindria un sentiment de buit al meu cor i potser no sabria tantes coses com sé ara. Potser el món seria molt diferent perquè no coneixeríem tantes coses del passat i l’aprenentatge també seria molt diferent sense els llibres.

 Paula Saco, 3r ESO B

                                         

 Amagada primavera, Txarango                                                  

dijous, 13 de maig del 2021

Reflexió-Pregària dijous 13 de maig 2021

 

El passat diumenge va fer 76 anys que va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa, tema que hem treballat àmpliament a classe.

Amb aquesta premissa pot ser un bon moment per plantejar-nos què és la PAU.

Volem compartir amb vosaltres 6 frases sobre la PAU que van dir personalitats importants de la història i que poden ajudar-nos a reflexionar sobre que podem fer i com podem treballar per aconseguir-la des de la nostra humilitat i pensant en les coses petites que podem fer.

 

• "Els homes construïm molts murs però pocs ponts" (Isaac Newton).

• "La pau comença amb un somriure" (Santa Teresa de Calcuta)

• "No n'hi ha prou amb parlar de pau. Un ha de creure en ella i treballar per aconseguir-la "(Eleanor Roosevelt).

• "Si vols la pau, no parlis amb els teus amics. Parla amb els teus enemics "(Moshe Dayan).

• "O caminem tots junts cap a la pau, o mai la trobarem" (Benjamin Franklin).

• "La pau és filla de la convivència, l'educació i el diàleg”. (Rigoberta Menchú)

 Alumnes de 1r de Batxillerat


Escriurem

dijous, 11 de març del 2021

EL BON DIA DEL DIJOUS, 11 DE MARÇ DE 2021

 

Reflexió-Pregària dijous 11 de març 2021

Els avis i les àvies normalment se senten sols, per això, acompanyar-los és la millor opció.

Els podem acompanyar fent-los saber que són útils, encarregant-los tasques adients a les seves capacitats, podem anar a comprar plegats, els podem posar cançons de la seva joventut...

Podem fer-los recuperar aficions passades, com sortir amb els amics, pintar o, fins i tot, jugar a golf.

Estaria molt bé explicar-los actualitats tecnològiques i socials, perquè no se sentissin desplaçats de la societat.

També els hem de transmetre alegria i motius per viure i gaudir de la vida, com per exemple els nets, si en tenen, és clar.

Hem d’escoltar els seus consells per aprendre de l’experiència, són una veritable enciclopèdia oral.

I, sobretot, els hem de fer saber que ens els estimem i que tant com ells ens necessiten, nosaltres també  els necessitem.

Natàlia de Palomar, 4 ESO B

Cançó: Dave Fenley - "Grandpa (Tell Me 'Bout The Good Old Days)" Official Video (The Judds Cover)

dissabte, 30 de gener del 2021

Dia escolar per a la no violència i la pau

Manifest per la Pau

Donem gràcies a tot el que tenim: a una escola on poder anar a prop de casa, amb professors sempre disposats a ajudar-nos, una educació que ens obrirà les portes a un futur, una família que ens estima i un plat a taula.

Ara més que mai valorem tot que tenim, i ara tenim l’oportunitat de ser-ne conscients. Vora quatre mesos vam perdre la forma de vida que teníem i en aquell moment no valoràvem, i no van ser temps gens fàcils.

Tot i així, de totes les coses dolentes s’ha de trobar una part positiva. Recordeu quan sortíem als balcons a ritme del Resistiré? Aquells moments amb la família, quan teníem temps per veure pel·lícules plegats, jugar a jocs de taula... és innegable que ens vam unir molt més. O el retrobament amb les persones que tant estimàvem i que només havíem pogut veure a través d’una pantalla, la qual no va impedir que perdéssim la il·lusió i l’estima que els teníem i seguim tenint. Podríem dir, doncs, que tot plegat ens va ajudar a valorar el que tenim molt més.

Tot i així, hem de ser conscients que això que nosaltres vam viure un temps relativament curt, quan no podíem anar a l’escola, al parc o veure els amics, hi ha persones que ho viuen el dia a dia, a causa de les guerres, la violència i la por.

 

Ara més que mai, en un moment molt difícil per tothom, és hora de viure en pau, de recolzar-nos els uns als altres, de tenir empatia amb tots aquells que no tenen els recursos que nosaltres tenim i deixar de banda les nostres diferències, ja que si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia és la importància d’estar units.

Per tant, encara que aquesta situació no sigui gens senzilla, hem d’intentar entre tots fer les coses el millor possible per aconseguir que això s’acabi ben aviat. Evitem tots els problemes de convivència, siguem solidaris i respectem-nos independentment de qui siguem, d’on vinguem i a qui estimem.

Volem fer també una crida a tothom d’actuar amb la responsabilitat que la situació requereix, per respecte a nosaltres mateixos, als de casa, als nostres companys, als sanitaris, a totes les persones que han estat en primera línia en aquesta pandèmia, i, sobretot, a tots els que aquest virus s’ha emportat i a les seves famílies. Ara és el moment d’ajudar-nos els uns als altres i estar més units que mai, i no de crear més diferències i conflictes.

En aquests moments, doncs, hem de demostrar que aquesta situació ens ha servit per aprendre, per valorar i ser conscients que una societat en pau i sense violència farà que seguim endavant i que res no ens aturi.

Noelia Jaraíz i Laia Álvarez. 2n Batxillerat