EL BON DIA DEL DIJOUS, 16 de gener de 2020

La pregària del dijous 

L’altre dia em vaig aixecar amb ganes de fer  moltes coses. 

Quan vaig mirar per la finestra em vaig adonar que plovia. 

Llavors vaig pensar que podia fer dues coses: 

Enfadar-me perquè no feia sol o pensar que l’aigua aniria molt bé per les plantes i els arbres. 

La mare em va dir que no podria venir a  buscar-me  a l’escola al migdia i que m’hauria de quedar a dinar. 

Vaig tenir dues opcions:

Enfadar-me per no poder anar a casa o alegrar-me per poder estar jugant amb els amics que es queden a dinar. 

Cada dia és com una pastilla de plastilina: 

Segons com, puc fer una bola per llançar-la al cap d’un altre o bé puc compartir-la per jugar tots junts. 

De tu depèn que avui t’ho puguis passar bé o pensis que tot és un rotllo. 

Jesús, ajuda’m a ser més pacient i a veure la part positiva de les coses.

Cada matí, quan ens llevem, els pares ens fan un petó i ens desitgen un “bon dia”. Quan arribem a l’escola, amb els mestres fem l’acollida .

 És el moment per saludar els amics i preparar-nos per fer la feina. També diem “bon dia” a Jesús i li demanem que ens ajudi a fer les coses bé.

Que tingueu un bon dia. 

EL BON DIA DEL DIJOUS, 23 de gener de 2020

Els dos

amics indis

Una vegada, per allà les prades de l’Amèrica, es van trobar dos vailets indis i

van començar a parlar.

S’explicaven moltes i moltes coses de la seva vida i cada vegada estaven més

contents.

Però vet aquí que, un dia, els seus respectius pares, Gran Búfal i Cara

Vermella,

van adonar-se que els seus fills es trobaven i s’ho passaven bé. Ells, però,

estaven molt barallats des de feia temps i, fins i tot, havien lluitat moltes

vegades

per causa de la seva enemistat.

Els pares van prohibir els infants de trobar-se i els van fer quedar sempre al

seu poblat.

Els dos vailets cada vegada s’anaven entristint més i més, no se sabien divertir,

ploraven i, fins i tot, no menjaven... havien perdut el més gran que tenien i no

era cap cosa que es pogués comprar ni canviar-se, sinó que era el seu amic,

l’AMIC.

Al cap d’un temps, els seus pares van reaccionar i els van preguntar per què

estaven així. Ells respongueren: amb les vostres guerres i amb els vostres

orgulls

ens heu tret el millor que teníem: el nostre amic.

Diuen que els dos indis, Gran Búfal i Cara Vermella, van convocar una reunió i,

després de dos dies d’estar tancats a la tenda dels consells -col·locada a una

distància mitjana entre les dues tribus-, convocaren llurs tribus i tots fumaren la

pipa de la pau.

Aquells dos pobles encara avui viuen en pau, gràcies a l’amistat dels dos

vailets

indis. Jo no sé si això és veritat o no, però sí que sé que nosaltres ho podem

fer possible amb els companys de les colònies, perquè volem aconseguir una

tribu d’amics.

Avui amb aquest conte pregària, volem reflexionar sobre l’amistat,

sobre l’amic o amiga de l’ànima... ens farem questes preguntes:

- Quants amics, de veritat, tenim?

- Què hem de fer per ésser vertaderament amics els uns dels altres? i per acabar

volem que tots i totes

- Fem un gest de pau amb el company que tenim a la nostra

dreta, fem-li un petó, una abraçada, una encaixada de

mans...

Que tingueu un molt bon dia i sempre , sempre valoreu

l’amistat!!!!!!!!!!!!!!

EL BON DIA DEL DIJOUS, 9 de gener de 2020

• És Nadal quan eixugues una llàgrima en els ulls d'un infant.
• És Nadal quan poses fi a una guerra i s'enllacen les mans.
• Cada dia podria ser Nadal a la Terra perquè Nadal, és l'Amor.
• És Nadal quan apareix l'esperança d'un amor més real.
• És Nadal quan mor la mentida i reneix la fidelitat.
• Cada dia podria ser Nadal Terra perquè Nadal, és l'Amor.
• És Nadal quan el sofriment troba la dolcesa de l'amistat, l'abraçada.
• És Nadal per als homes i dones de totes les races que viuen la fraternitat.
• Cada dia podria ser Nadal a la Terra perquè Nadal, és l'Amor.

https://www.youtube.com/watch?v=d0VYveVkDGY